El grup multidisciplinari que presentem, Cognició i Plasticitat Cerebral (CBP, 31 membres, 19 doctors, UB – IDIBELL – HUB – UOC) ha centrat les seves línees de recerca en l’estudi de les bases neuronals de diferents processos cognitius i la translació d’aquesta recerca en l’estudi de determinades malalties neurològiques. Les línees de recerca prioritàries del grup són:

• (i) aprenentatge del llenguatge en infants i adults
• (ii) processos de recompensa i detecció d’errors
• (iii) neurorehabilitació i plasticitat cerebral en malalties neurològiques
• (iv) desenvolupament de mètodes d’anàlisi en Neuroimatge.

Els indicadors més importants del grup sobre l’impacta de la seva recerca són (2009-2013): INPUT: 21 projectes aconseguits (de més de 20000€), input total en projectes > 3.300.000 €, 18 beques pre-doctorals; OUTPUT: 173 articles ISI (61% en quartil 1, Factor impacte acumulat, 613 punts).

Els objectius estratègics que el grup Cognició i Plasticitat Cerebral (Cognition Brain Plasticity – CBP) es marca pels propers tres anys són els següents:

1. CBP-PTT. Potenciació, Transversalitat i Transferència en les línees i projectes de recerca prioritaris.
2. CBP-FUNDS. Increment de la capacitat de captació de recursos (millora finançament)
3. CBP-MONITOR. Millores en la coordinació i gestió del CBP (supervisió i orientació)
4. CBP-SOCIETY. Línea d’acció en divulgació i transferència de coneixement a la societat

A.  CBP-PTT. Potenciació, Transversalitat i Transferència en les línees i projectes de recerca prioritaris.

Les línees prioritàries en el CBP serien (veure organització de les mateixes en la Figura 2, apartat d2):

1. I. Aprenentatge i processament del llenguatge: bases cerebrals i processos (nadons, infants i adults)
2. II. Processos de recompensa cerebral i monitorització d’errors
3. III. Neurorehabilitació i plasticitat cerebral en malalties neurològiques
4. IV. Desenvolupament i millora de mètodes d’anàlisi en Neuroimatge

Les dues primeres línees (I i II) de recerca es centren en l’estudi de processos bàsics i en les bases neuronals dels mateixos (així com en els canvis cerebrals estructurals o funcionals deguts a determinats processos d’aprenentatge o motivacionals). La tercera línea (III), que s’ha anat reforçant i consolidant al llarg dels últims anys (i des del grup consolidat previ NECOM), és una línea de transferència bàsica – clínica, i en la que l’objectiu és avaluar canvis en la funcionalitat i estructura del cervell associats a possibles tractaments o deguts a determinades malalties neurològiques o intervencions específiques. L’última línea (iv) és una línea transversal i metodològica, que nodreix totes les altres, sobretot degut a que un objectiu bàsic del nostre grup és completar la informació que obtenim a nivell conductual amb mètodes d’imatge no-invasius que permeten avaluar aspectes estructurals i funcionals (neurodinàmica) cerebral relacionats amb els processos estudiats.

És important remarcar, que gran part d’aquestes línies de treball, així com la metodologia, es centra en l’estudi de la Plasticitat Cerebral o Neuroplasticitat, és a dir, en la capacitat del sistema nerviós en humans de reorganitzar la seva estructura, funció o connectivitat com a resposta a estímuls intrínsecs o extrínsecs. Aquest canvis és poden estudiar en les neurociències des de molts nivells: des dels més moleculars o cel·lulars, fins a nivells més molars com succeeix dintre de la neurociència cognitiva o ciències cognitives. En aquest sentit, el nostre grup té com a focus principal l’estudi d’aquests canvis plàstics en el cervell, observats amb eines de neuroimatge, que esdevenen deguts a processos d’aprenentatge inherents al desenvolupament (o envelliment), conseqüència d’una malaltia neurològica o conseqüència dels processos de  neurorehabilitació o intervenció. El grup CBP es concep com a esforç multidisciplinar per entendre aquests processos de canvi en el cervell utilitzant eines de neuroimatge d’alta resolució espaial i temporal (potencials evocats cognitius), combinat amb nous paradigmes cognitius que permeten observar aquests processos de canvi amb molta especificitat. Entendre els límits de la nostra neuroplasticitat en determinades funcions cognitives en infants i adults ens permetrà en el futur optimitzar i desenvolupar nous programes d’intervenció per a la millora de les seqüeles produïdes arrel de malalties neurològiques, així com potenciar les habilitats i capacitats en persones sense dany cerebral observable. Clarament aquest és un camp de recerca fronterer en les neurociències del segle XXI.

Descrivim a continuació breument les principals línees de recerca esmentades anteriorment:

I. Aprenentatge i processament del llenguatge: bases cerebrals i processos (nadons, infants i adults) (investigadors principals, de Diego-Balaguer, L. Bosch, Rodriguez-Fornells, F. Pons, M. Sanz)

L’objectiu d’aquesta línia de recerca es esbrinar quin son els processos cognitius bàsics i mecanismes cerebrals implicats en l’aprenentatge de noves llengües en adults (objectiu prioritari en el grup de recerca previ NECOM). La novetat d’aquesta recerca es pot veure en les publicacions que s’han obtingut a diferents revistes d’alt impacte (Cerebral Cortex, J. Cognitive Neuroscience, Philosophical Transactions o PNAS). Els objectius són:

1. 1. Processos atencionals i aprenentatge del llenguatge en infants i adults (Dra Diego-Balaguer, Dr. F. Pons, Dra. M. Sanz). Dintre del projecte de la Dr. de Diego aconseguit (ERC Starting Grant, 2013-2018), l’objectiu fonamental és estudiar els processos atencionals implicats en l’aprenentatge del llenguatge en infants i adults. Una part del projecte està centrada també en l’estudi d’aquests processos en infants amb trastorns de la parla (trastorn específic del llenguatge) i nens amb dèficits d’atenció (TDAH). Per tal de desenvolupar aquesta part es compte amb la col·laboració del Dr. F. Pons, per estudiar el paper del desenvolupament de l’atenció en l’aprenentatge del llenguatge en nadons. Per desenvolupar la part del projecte relacionada amb els trastorns de la parla i l’atenció, es compte amb la col·laboració de la Dra. Sanz ( Dr. Andreu i el Dr. Rodriguez-Ferreiro), que són pioners en l’estudi del processament del llenguatge en temps real a partir de l’anàlisi dels moviments oculars. Aquests investigadors tenen vàries publicacions conjuntes internacionals utilitzant aquesta tècnica per l’estudi de nens amb trastorn específic del llenguatge. En particular s’avaluaran aspectes relacionats amb l’aprenentatge de la parla i l’atenció en nens amb trastorn específic del llenguatge amb i sense comorbiditat amb TDAH.
2. 2. Aprenentatge del llenguatge en infants bilingües. Els Dr. Pons i la Dra. Bosch (amb la Dr. Ramon) tenen el seu laboratori “Atenció, Percepció i Adquisició del Llenguatge” en infants preverbals en la Fundació de Recerca de St. Joan de Déu, on desenvolupen els seus estudis amb nadons i infants menors de 2 anys. Els seus projectes es centren en l’exploració de les capacitats inicials en la percepció de la parla, principalment categorització fonètica i discriminació de patrons accentuals en el lèxic en infants. L’objectiu fonamental d’aquesta col•laboració és centrarà en l’estudi comparatiu entre població infantil monolingüe i bilingüe analitzant possibles diferències en la utilització de la informació redundant audiovisual en la percepció de la parla i la seva funció en la l’aprenentatge de llengües.
3. 3. Correlats cerebrals del processos de segmentació de la parla en nadons prematurs (Dra. Bosch, Dr. Francois, Dr. Rodriguez-Fornells). Una de les línees d’investigació de la Dr. Bosch està centrada en l’anàlisi de la discriminació d’informació prosòdica (accent lèxic) comparant població nascuda a terme i prematurs per avaluar els efectes de la prematuritat sobre el desenvolupament d’aquesta habilitat perceptiva i les possibles repercussions. En aquest sentit un dels nous projectes més arriscats del grup es centrarà en l’estudi d’aquest processos d’adquisició del llenguatge utilitzant tècniques de neuroimatge no invasives en aquests nadons (ERPs, potencials evocats cognitius). La idea central del projecte és avaluar de forma longitudinal nens prematurs i nadons (nascuts a terme) mitjançant ERPs, i seguir la seva evolució al llarg d’un any. Aquest nou treball es realitza amb col·laboració amb el departament de neonats de St. Joan de Déu i compte també amb un investigador post-doctoral (Dr. François) amb experiència amb neuroimatge, exclusivament dedicat a aquest projecte.
4. 4. Plasticitat cerebral, processament i aprenentatge del llenguatge en infants amb ictus perinatal (Dra. Bosch, Dr. Rodriguez-Fornells, Dr. Francois). Aquesta línea de recerca, té com a objectiu avaluar els canvis en la connectivitat cerebral estructurals i funcionals (mitjançant ressonància magnètica funcional) en una cohort de infants (mitja d’edat 3 anys) que han patit un accident cerebrovascular al naixement. Aquest projecte es desenvolupa amb la unitat de neonatologia i neuropediatria de St. Joan de Déu.
5. 5. Processos d’aprenentatge del llenguatge en pacients afàsics (Dr. Rodriguez-Fornells, Dra. Juncadella, Dra. de Diego-Balaguer & Dr. T. Cunillera). Aquest projecte, té com a objectiu intentar esbrinar en pacients que han perdut la parla, en quina mesura, alguns processos d’aprenentatge del llenguatge bàsic són encara preservats. Es desenvolupa aquest projecte conjuntament amb el Dr. Matti Laine (Turku University) y la Dra. Nadine Martin (Temple Univ.).
6. 6. Aprenentatge del llenguatge i la implicació dels ganglis basals (Dra. de Diego-Balaguer – Dra. E. Camara). Aquest projecte té com a objectiu avaluar en pacients que tenen la malaltia de Huntington, fins a quin punt, els ganglis basals són necessaris en l’aprenentatge del llenguatge (es realitza amb col·laboració de la Dra. Bachoud-Levi).
7. 7. Rol de les expectatives en el processament del llenguatge (Dr. Rodriguez-Fornells, Dr. J. Moris, Dr. Veciana de las Heras, Dr. Montero, Dra. Juncadella). En aquesta línia de recerca que desenvoluparem ens interessem per entendre i avaluar amb ERPs la generació d’expectatives durant el processament del llenguatge. La idea final d’aquesta investigació és avaluar si aquesta capacitat està preservada en pacients afàsics i en alguns pacients vegetatius (aquesta línia es desenvolupa conjuntament amb el Dr. M. Berthier, especialista en afàsia, de la Universitat de Málaga, i amb la UCI del H. U. De Bellvitge, Dra. Luisa Corral).
8. 8. Aprenentatge de metàfores ( Cunillera, Dr. Gilboy, Dr. Rodriguez-Ferreiro). En una sèrie d’experiments el Dr. Toni Cunillera, amb molta experiència en el camp de l’aprenentatge del llenguatge i neuroimatge, conjuntament amb els altres col·laboradors experts en processament del llenguatge, han començat a estudiar diferents aspectes relacionats amb com s’aprenen les metàfores, com es pot entendre la seva adquisició, tenint en compte aspectes cognitius i de desenvolupament.

 

II. Processos de recompensa cerebral i monitorització d’errors (investigadors responsables, Dr. Marco-Pallares, Dra. E. Cámara, Dr. Fuentemilla, Dr. Rodríguez-Fornells)

Aquesta línea de recerca s’ha anat desenvolupant en els darrers 10 anys dintre del nostre grup de recerca. Inicialment estava més vinculada al estudi del processament cerebral dels errors (iniciat pel Dr. Rodriguez-Fornells) i posteriorment ha anat incorporant els resultats de noves investigacions al voltant dels mecanismes del circuit de recompensa involucrats en el processament de feedback positiu o negatiu durant l’aprenentatge. En el proper trienni es plantegen les següents línies d’investigació:

1. Estudi de l’activitat oscil·latòria d’alta freqüència associada a feedback positiu (Dr. Marco-Pallares & Dr. Fuentemilla). Aquesta línea de recerca es centra en un dels descobriments del grup. En l’any 2007, vàrem observar que després del processament d’un feedback positiu o guany monetari, apareixia un component ERP (EEG) d’alta freqüència, associat a la banda d’oscil·lació beta. Varis línees del grup estan dirigides a esbrinar els factors que generen aquesta activitat i a quines regions del cervell es produeix aquest fenomen oscil·latori.
2. Processament no conscient d’errors (Dr. Rodriguez-Fornells, Dr. Moris, Dr. Marco-Pallares). Aquesta línia de recerca té com a objectiu intentar estudiar si els diferents components de ERPs associats a la senyal interna “d’error i conflicte” originada en el còrtex cingulat, també es produeix en contexts on la persona no és conscient de que està cometent un error (en alguns casos, tot i que no és conscient, els mecanismes de correcció de les respostes es posen en funcionament). Aquesta línia de recerca es desenvolupa en conjunt amb el Dr. Lopez Moliner (Psicologia Bàsica).
3. Estudi dels processos de recompensa en la malaltia de Huntington (E. Camara, R. De Diego Balaguer). Degut a l’alteració produïda en l’estriat a aquesta malaltia, aquesta nova línea de recerca té intenció d’estudiar el processament de la recompensa i les activacions que es produeixen en l’estriat ventral, en aquests pacients.
4. Processament de la recompensa i anhedònia musical (Dr. Marco-Pallares, Dr. Rodriguez-Fornells). Un treball de recerca recent en aquests moments en presa a la revista Current Biology (conjuntament amb el Dr. R. Zatorre, McGill), ens ha portat a descriure una tipologia de persones que pressenten anhedònia musical, és a dir, que no experimenten plaer amb la música. Aquestes persones han estat estudiades acuradament a nivell conductual, però en el futur, pretenem utilitzar ressonància magnètica funcional, per avaluar aspectes relacionats amb la connectivitat funcional dels circuits de recompensa en aquestes persones. Aquesta investigació és important per entendre la relació que existeix entre música i plaer.
5. Estudi dels mecanismes de recompensa cerebrals en pacients amb trastorn límit de la Personalitat (Dr. Marco-Pallares, Dr. Rodriguez-Fornells). Aquesta investigació, finançada per la Marato TV3, té com a objectiu explorar amb tècniques de MRI els mecanismes de recompensa cerebrals i els circuits neuronals que els sustenten en aquest trastorn mental de tanta rellevància.

III. Neurorehabilitació i plasticitat cerebral en malalties neurològiques (Dr. Rodriguez-Fornells, Dr. Montero, Dr. Veciana de las Heras, Dr. Lluis Fuentemilla)

1. Aprenentatge musical en pacients amb ictus i afectació motora (Dr. Rodriguez-Fornells, Dr. Montero, Dr. Veciana de las Heras). Aquesta línia de investigació, que es va iniciar en el 2007 (Marató de TV3, Neurociències), té com a objectiu  bàsic provar l’eficàcia d’una nova eina en neurorehabilitació en pacients amb dèficits motors després d’un accident cerebrovascular. La teràpia proposada està basada en l’aprenentatge musical i els seus fonaments neurocientífics venen avalats per diferents estudis previs, a on es demostra com l’aprenentatge musical esdevé en canvis permanents en la organització del còrtex sensorimotor. Actualment s’ha començat una nova col·laboració amb la Clínica de l’Esperança (Dr. Esther Duarte) que té com a objectiu realitzar un RCT (Randomized Controlled Trial) comparant pacients amb ictus en els que s’aplica la teràpia musical i pacients amb ictus en els que es fa el tractament convencional. Considerant els resultats obtinguts pel nostre grup ja publicats, aquesta línea de recerca ha suscitat internacionalment molt d’interès, sobretot per les implicacions com a possible eina de neurorehabilitació en aquest pacients.
2. Deteriorament cognitiu induït per quimioteràpia i radioteràpia en càncer de pulmó (Rodriguez-Fornells, A., M. Simó, L. Vaquero). Els pacients amb càncer de pulmó amb el subtipus de carcinoma de cèl•lula petita reben radioteràpia holocranial profilàctica per a evitar l’aparició de metàstasis cerebrals. En molts casos aquests tractaments aconsegueixen controlar la malaltia, però freqüentment amb efectes secundaris irreversibles com el deteriorament cognitiu. El present estudi que es realitza (finançat per la Marató de Tv3), té com a objectiu valorar el deteriorament cognitiu en aquests pacients monitoritzant els canvis produïts mitjançant tècniques neurofisiològiques i de ressonància magnètica funcional-estructural, així com l’avaluació de factors de risc clínics, biològics i genètics, en la detecció de pacients en risc de desenvolupar deteriorament cognitiu. Aquest estudi es porta amb col·laboració amb neurooncologia (H. U. Bellvitge, responsable de la Unitat, Dr. J. Bruna).
3. Canvis en el processament de la recomponesa, memòria i consolidació en pacients amb epilèpsia en el lòbul temporal medial (Dr. Fuentemilla, Dr. Miro, M. Falip, Dr. de Diego Balaguer). Aquesta línea d’investigació que desenvolupem conjuntament amb el servei d’Epilèpsia de l’Hospital de Bellvitge, té com a objectiu observar les implicacions que tenen les lesions en el còrtex hipocampal en determinats processos relacionats amb memòria, aprenentatge, consolidació de la memòria i també en processos de recompensa. En una part d’aquest estudi, s’analitzen els pacients farmacològicament resistents abans i desprès d’una intervenció quirúrgica (resecció del còrtex hipocampal i teixit circumdant). Aquests pacients són avaluats amb tècniques de neuroimatge (MRI/DTI) i diferents paradigmes cognitius relacionats amb llenguatge, memòria i processament de la recompensa. Aquesta línia de recerca compta amb l’investigador Ramon y Cajal (Dr. Fuentemilla), que s’ha especialitzat en l’estudi de les bases cerebrals i neurodinàmica de la memòria, i en especial en processos de consolidació (utilitzant també tècniques de neuroimatge, oscil·lacions cerebrals). A més d’aquesta línia el Dr. Fuentemilla també està desenvolupant altres investigacions en memòria i neuroimatge amb dos dels seus investigadors pre-doctorals, essent una de les línies associada a la consolidació de memòria emocional (co-dirigint el treball amb la Dra. De Diego).

 

IV. Desenvolupament i millora de mètodes d’anàlisi en Neuroimatge (Dra. Estela Cámara, Dr. Marco-Pallares)

Dintre d’aquest grup de treball es compta amb la Dra. Càmara (Físiques, experta en connectivitat cerebral utilitzant tècniques de Difusió d’imatge; investigadora Miguel Servet), Dr. Marco-Pallares (Físiques, expert en anàlisi de temps-freqüència d’EEG i activitat oscil·latòria), l’estudiant de doctorat P. Ripolles (enginyer), el Dr. Rifa (metodologia i estadística), i el Dr. Moris (Juan de la Cierva). Aquest equip és fonamental en el grup, així com els altres investigadors en formació que tenen, ja que permeten millorar i innovar en aspectes relacionats amb l’anàlisi de dades en neuroimatge. Un dels aspectes més importants actualment en neurociències és identificar les regions del cervell que són responsables del processos cognitius i emocionals en els humans així com caracteritzar el seu rol funcional. Dintre d’aquest marc de treball ens podem beneficiar de la utilització de les tècniques de neuroimatge, que permeten visualitzar el funcionament del cervell on-line i de forma no-invasiva, permetent estudiar la distribució temporal i espacial de l’activació de diferents parts del cervell en els processos que s’estudien. En el nostre grup, sobretot s’utilitzen les següents tècniques de neuroimatge per a poder caracteritzar els esmentat patrons: (a) Potencials evocats cognitius (event-related brain potencials, ERPs), (b) electroencefalografia freqüencial espai-temps, (c) ressonància magnètica funcional i estructural (fMRI) i (d) tensor de difusió (Diffusion Tensor Imaging, DTI). Les dues primeres tècniques, ens informen sobre l’evolució temporal dels diferents processos cognitius, mentre que les dues últimes tècniques (derivades de la ressonància magnètica), ens informen de quines àrees del cervell estan funcionant i de quina és la interconnectivitat cerebral (substància blanca; aspectes microestructurals).

En la figura 1, podem veure un esquema de la utilització d’aquestes tècniques i la seva complementarietat. L’activitat elèctrica i metabòlica de conjunts de neurones poden ser registrades mitjançant EEG o bé fMRI. Aquesta informació, que està dibuixada a l’esquerra de la imatge, aporta informació funcional, es a dir, l’activitat desenvolupada per grups neuronals en funció de les tasques cognitives en curs. En canvi, a la dreta de la figura, hem representat l’obtenció d’informació estructural del cervell, utilitzant sobretot les tècniques de MRI estructurals. Utilitzant “voxel based morphometry” (VBM) podem obtenir informació macroestructural del cervell, mentre que amb la tècnica DTI obtenim informació microstructral sobre la substancia blanca del cervell. En la part inferior de la figura, es representa la idea de que la informació funcional es complementa amb la informació estructural per aconseguir definir les xarxes neuronals implicades en un procés cognitiu. D’aquesta forma, es poden crear models que permetin entendre la dinàmica dels processos cognitius implicats (utilitzant, Dynamic Causal Modeling (DCM) o models d’equacions estructurals).

Figura 1. Esquema de la utilització complementària de les tècniques de neuroimatge dintre del grup CBP

 

B. CBP-FUNDS. Increment de la capacitat de captació de recursos (millora finançament)

El grup ha tingut una capacitat notable per a captar recursos entre el 2009-2013, amb una captació de recursos públics i privats que supera el 3.3 milions de euros (veure apartat final; 21 projectes de més de 20.000 €). De cara a millorar aquest rendiment és important sobretot incrementar l’èxit del grup en les convocatòries internacionals (sobretot europees) fomentant la participació del grup en les convocatòries de European Research Council (ERC) i Horizon 2020. En aquest sentit, donat que la majoria d’investigadors principals del grup tenen capacitat per si mateixos d’aconseguir els projectes finançats de les convocatòries nacionals, s’intentarà doncs potenciar la participació en les convocatòries esmentades no nacionals, incrementant doncs la internacionalització del grup. L’ increment en la participació d’aquests programes i l’èxit serà l’objectiu més important d’aquest trienni. L’acció s’intentarà en la participació d’alguns investigadors en els programes ERC (actualment hem aconseguit una ERC dintre del grup) i en la participació dels investigadors en petites xarxes europees que puguin competir en altres convocatòries conjuntes. De fet, com es pot veure a l’últim apartat el grup té una xarxa de col·laboradors internacionals molt àmplia, la majoria d’ells europeus. Aquest aspecte fa preveure un possible èxit si incrementem la participació en convocatòries europees. Fora del marc europeu, una possible estratègia és fomentar la col·laboració amb investigadors d’Estats Units o Canadà, i participar conjuntament en alguns programes de NSF o NIMH que permeten la co-financiació de grups de recerca en altres països. En aquests països també existeixen organitzacions privades que obren convocatòries en les que els investigadors que no són d’aquests països poden participar.

C. CBP-MONITOR. Millores en la coordinació i gestió del CBP (supervisió i orientació)

Aquest objectiu s’implementarà de la següent forma:

1. Supervisar la col·laboració i la consecució de projectes científics de forma creuada entre investigadors del grup que són experts en àmbits diferents del coneixement. Les línees de recerca que s’han relacionat al principi d’aquest apartat seran supervisades, establint objectius específics, monitoritzant els resultats i la participació conjunta dels investigadors (establint també fites clares a nivell temporal).
2. Aconsellar possibles noves col·laboracions entre investigadors interns del grup i externs (col·laboracions internacionals), establint un entorn de diàleg i de creació (reunions de innovació entre diferents investigadors del grup, invitant també experts internacionals).
3. Monitoritzar el output i resultats de la recerca del grup regularment (reunions amb tot el grup per la presentació de la recerca i establir nous objectius; cada 6 mesos).
4. Monitoritzar i aconsellar constantment al respecte de la inversió en capital humà, afavorint la inserció al grup de joves investigadors post-doctorals (Juan de la Cierva, Beatriu de Pinós, Ramon y Cajal, Icrea) i la creació de noves places pre-doctorals. En aquest sentit, també es fomentarà que els estudiants recent doctorats iniciïn períodes de formació post-doctoral a altres centres de reconegut prestigi a l’estranger.
5. Monitoritzar i aconsellar sobre possibles mecanismes de transferència del coneixement derivat de la recerca, reforçant i establint nous contactes amb recerca clínica o possibles petites empreses, contribuint a incrementar els projectes conjunts entre els investigadors del grup i possibles empreses establertes a Catalunya.
6. Supervisar el calendari i els plans de treball del grup amb els responsables de les línies de recerca així com la consecució dels objectius establerts.

D CBP-SOCIETY. Línea d’acció en divulgació i transferència de coneixement a la societat

Aquest objectiu és nou i no estava clarament definit en l’anterior grup de recerca NECOM. Un aspecte molt important és el retorn del resultats de la recerca i la seva interpretació i significat a la societat, de cara a millorar el coneixement que és té sobre aspectes relacionats en la cognició, la neurociència i la plasticitat cerebral. En aquest àmbit de coneixement, la societat demanda clarament que els resultats es tradueixin i que s’expliquin per augmentar la capacitat de les persones de prendre decisions importants a la seva vida, utilitzant part de la recerca finançada pels propis ciutadans. En aquest sentit, la recerca en la cognició i el cervell pot ser molt interessant i és necessari que aquests coneixements arribin als ciutadans.

En aquest sentit, dintre del nostre grup (veure punt d2) s’ha treballat molt amb els mitjans per difondre informació de les investigacions, en molts casos com a resposta a les demandes dels propis mitjans arrel de publicacions d’impacte o que poden ser rellevants. Conjuntament amb el departament de comunicació del IDIBELL hem intentat donar resposta a aquesta demanda, i pensem que un objectiu es seguir fent-ho i participant en activitats de divulgació. Es potenciarà doncs aquest aspecte, incrementat també la presència dels resultats de la nostra recerca a través de la web, i altres formes de arribar a les xarxes socials (mitjançant, twitter o blogs de recerca).