El 17è Simpòsium de la Fundació La Marató de TV3 ha fet públics els resultats de la recerca sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides impulsada amb els fons de La Fundació La Marató 2010. Entre els 30 projectes finançats per La Marató 2010 n’ hi ha un de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Membres de la Unitat de Neurooncologia, com el Dr. Jordi Bruna i la Dra. Marta Simó, i de la Unitat Funcional de Pulmó, liderats pel Dr. Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de la Unitat de Cognició i Plasticitat Cerebral del Campus de Bellvitge-IDIBELL, i el seu equip (Lucía Vaquero, Pablo Ripollés, Xavier Rifà-Ros) han desenvolupat un projecte titulat: “Deteriorament cognitiu induït per quimioteràpia i radioteràpia cerebral. Avaluació del seu impacte i identificació dels marcadors de risc clínics, neurofisiològics i de neuroimatge funcional.”
L’objectiu principal d’aquest projecte era avaluar quin és el impacte que els tractaments amb quimioteràpia sistèmica i/o radioteràpia cerebral tenen sobre la cognició en pacients amb càncer de pulmó, utilitzant tècniques de neuropsicologia clàssica, neurofisiologia i neuroimatge cerebral.
Els investigadors han descobert que gairebé un 40% dels pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula petita compleixen criteris de deteriorament cognitiu just 1 mes desprès de finalitzar el tractament amb quimioteràpia i abans de ser tractats amb radioteràpia cerebral. Aquests dèficits cognitius afecten sobretot a funcions visuoespacials i de fluència verbal i s’acompanyen d’alteracions estructurals en el cervell.
Posteriorment, aquests pacients rebran radioteràpia cerebral de forma profilàctica (no tenen malaltia tumoral al cervell, però la radioteràpia cerebral administrada de forma preventiva en aquests pacients ha demostrat que disminueix el risc de metàstasis cerebrals i augmenta la supervivència). Doncs bé, 3 mesos desprès de finalitzar-la, els pacients mostren un empitjorament cognitiu en la fluència verbal que s’acompanya també d’alteracions en la estructura del cervell, que amplien el dany prèviament descrit post-quimioteràpia, afegint a més un dany específic en relació a la radioteràpia en àrees cerebrals més profundes.
Finalment, els llargs supervivents d’aquesta malaltia (més de 2 anys des de la fi del tractament) que han rebut quimioteràpia i radioteràpia cerebral, presenten un deteriorament cognitiu més sever (un 20% d’ells compleix criteris de demència), juntament amb el dany cerebral descrit 3 mesos desprès de finalitzar el tractament. Les àrees cerebrals danyades inclouen els ganglis basals de forma bilateral, que entre altres funcions son responsables del trastorn extrapiramidal (sistema relacionat amb la coordinació dels actes motors) que presenten els llargs supervivents, així com el cos callós, estructura de la substància blanca cerebral que a més correlaciona amb el dany cognitiu (a més dany cerebral en el cos callós, més dèficits cognitius).
Aquests resultats permetran, en primer lloc, poder informar als pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula petita del risc que presenta el tractament amb radioteràpia cerebral, sobretot a llarg termini. Tot i el benefici que aquest tractament té en la supervivència d’aquest pacients, és important que coneguin amb precisió quin és el risc de deteriorament cognitiu, o inclús demència, que pot comportar l’administració de radioteràpia. A més, l’estudi de l’impacte sobre la cognició d’aquests tractaments ens ha permès continuar treballant per profunditzar en la recerca de marcadors de risc que ens puguin predir de forma individual quins pacients estaran en risc de presentar deteriorament cognitiu, així com establir les bases per dissenyar nous abordatges terapèutics que disminueixin la toxicitat cerebral dels tractaments antineoplàsics d’aquests pacients amb càncer.
Source: http://www.ehub.cat/presentacio-dun-estudi-becat-per-la-marato-2010/